LES RETROGRADACIONS D’URÀ

Clima astrològic

El 20 d’agost, Urà va entrar en retrogradació i no tornarà a posar-se directe fins al gener del 2022.

Les retrogradacions d’Urà afecten, sobretot, a temes contextuals (per ser transpersonal) i que no tenen tanta rellevància a nivell personal, llevat que faci contacte directe amb algun dels planetes personals natals.

Personalment, podem aprofitar aquesta energia per perfilar projectes i estimular els canvis que haguem estat plantejant des de fa temps. També ens dóna l’oportunitat de reflexionar sobre aquesta estranya realitat en la que ens trobem… Podem estar connectats amb moltes coses i persones, al mateix temps que no toquem a ningú. Com integrem això? És possible que ja no ens sorprenguin aquestes rareses que no fa tant de temps semblaven ciència-ficció? Sí, és peculiar. Molt. Però fins i tot el més peculiar, a base de repetir-se, acaba normalitzant-se.

Urà és el planeta de l’individualisme, la llibertat i l’autonomia. Activa la nostra ment i flexibilitza el temps. És un planeta estimulant que dibuixa utopies i genialitats que es converteixen en projectes. És el planeta de l’amistat i la socialització. Regeix els equips de persones unides per l’afinitat d’interessos i propòsits els que, d’alguna manera, busquen avançar cap a un ideal. El món d’Urà sempre sembla estar més avançat i uneix persones que es reconeixen en un futur imaginari.

És interessant observar que quan formem una comunitat d’acord amb les nostres afinitats no acabem de sortir de l’individualisme. Perquè al marge de la comunitat, que possiblement sense cap pretensió sol funcionar com un nucli tancat, queden excloses totes les persones que no encaixen portes endins amb la idea o el projecte de grup. Les alienes. En altres paraules, perquè hi hagi exclusió només cal que existeixi un cercle o grup suposadament d’inclusió.

Urà, doncs, parla del col·lectiu unit per una idea o projecte, però inevitablement també de qui en queda fora. D’allò disruptiu que no en forma part. I aquest any, amb la configuració planetària que vivim, cadascú està al marge d’alguna cosa. Cada individu està a les portes d’algun canvi, d’alguna cosa que genera estrès en aquest aspecte.

A causa de la quadratura d’Urà amb Saturn, aquest és un moment difícil per als que estan al marge, per a aquells que no se senten dins del moviment social col·lectiu. Pot ser que la simulació de “normalitat” no ens deixi sentir les alarmes? Pot ser que estiguem perdent coses que van ser conquerides col·lectivament en el passat? No sé per què, però últimament tinc la sensació que fa uns anys teníem més garanties socials de les que tenim en aquest moment.

On ens porta col·lectivament l’individualisme? El mite de la Torre de Babel ho explica. Segons aquesta història, després del Gran Diluvi una comunitat humana va prosperar gràcies a l’enteniment mutu. Van iniciar un projecte col·lectiu comú: construir una torre tan alta que arribés al cel. Van dedicar-hi temps, esforç i intenció i van aconseguir una obra preciosa que va demostrar el caràcter sofisticat de la seva civilització. Però quan la torre ja arribava als núvols i estava gairebé acabada hi va haver un canvi imprevist (Urà) en la comunitat que, com un llamp del cel, canviaria tot el paisatge i donaria un gir a tot el context. Quan algú proposava fer línies rectes, l’altre feia corbes i floritures. Van començar a desentendre-se’n, es van anar formant petits grups per diferents afinitats i van abandonar la torre a mig fer per començar a poblar geografies llunyanes amb la intenció de no creuar entre ells, és adir, amb aquells amb els que no compartien el mateix ideal.

Podem trobar diverses versions d’aquest mite que expliquen per què les cultures poden ser tan divergents… El que és interessant aquí és veure com en el moment en què les persones deixem de reconèixer-nos entre nosaltres ens irritem mútuament. Ens parem a escoltar “l’altre”? Al que sentim “diferent”? Aquesta retrogradació d’Urà posarà moltes preguntes sobre la taula. Potser trobar-nos a faltar és un primer pas per poder- nos “re-conèixer”.

Després de l’última lluna plena al grau 29 d’Aquari hem acomiadat la temporada de Lleó donant la benvinguda a Verge. Aquesta va ser la segona lluna plena a Aquari d’aquest any i en aquesta ocasió ens convida a rellegir la nostra vida i, potser, a modificar la història que ens expliquem a nosaltres mateixes. Aquest és un moment idoni per integrar realitats i il·lusions, per reconèixer el significat dels nostres passos i trobar noves rutes.

Aquesta última lluna plena ens ha portat culminacions de processos que van començar el febrer i, per altra banda, tanca una finestra molt aquariana que es va obrir a la penúltima lluna plena, el 24 de juliol.

Què vam iniciar al febrer d’aquest any? Què ens ha pres l’atenció aquest últim mes?

Amb la lluna plena en conjunció amb Júpiter, regida per Urà retrògrad, la nostra percepció del temps es dilata, es contrau i s’enrareix. És molt possible que aquests dies el nostre sentit del temps s’hagi “trastocat”, que hagin sorgit qüestionaments sobre el món en què vivim i el lloc que volem ocupar. És moment de tancaments importants a nivell contextual. Tancaments que ens fan replantejar el passat i avaluar si hem evolucionat o no en la gestió de vells problemes.

Urà entrarà directe el 18 de gener de 2022. Simultàniament, el mateix dia, els nodes canvien de signe. El Node Nord es trobarà amb Urà a Taure.

Com entenem l’amistat? Com entenem la col·laboració? Com entenem l’autonomia, els drets i les llibertats?

El reconeixement que fem en aquest moment serà important per enfocar els grans moviments que portarà el 2022. Noves perspectives en algun assumpte que teníem davant dels nostres ulls però que no havíem vist o reconegut… O potser no volíem veure.

No és fàcil mirar des d’una altra perspectiva, perquè hi ha certeses que sostenen el nostre món i deixar-les anar ens pot fer sentir molt vulnerables. Pot ser útil prendre distància emocional i observar els canvis des d’un lloc més objectiu i “desapegat”. Perquè aferrar-nos a la vella interpretació, a la manera que fins ara teníem de mirar el món, només dificultarà el nou descobriment.

És moment de grans canvis, per més dolorós que pugui ser deixar anar mecanismes i repeticions del passat que inconscientment ens donen seguretat. Ara és hora de mirar endavant i confiar en la nostra manera d’entendre la vida.

Mercuri i Mart a Verge, aspectant a tots els planetes transpersonals, ens fan enfocar en l’anàlisi de les nostres circumstàncies, desitjos, somnis i projectes a futur, i ens empenyen a plantejar solucions amb determinació aplicant amb precisió les nostres idees. Són dies per avançar, potser no tan ràpid com voldríem, però sí de manera segura.

Pels aspectes de Saturn i Venus amb el propi Urà, veurem com es consoliden relacions amb acords satisfactoris i podem connectar amb la capacitat de gestionar positivament els nostres recursos i talents. És moment de recollir els fruits i les recompenses pels esforços realitzats. Si havíem tingut algun conflicte personal o laboral ara es suavitza.

Vivim un moment molt interessant, el podem aprofitar per reconèixer tot allò que hem fet i que sosté les grans il·lusions de futur.

                                                                                                                                       Montse Estellé

Categoria: